La mediació penal als centres penitenciaris
Josep E. Paül
La Direcció General de Serveis Penitenciaris del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, que té transferides les competències de l’estat en matèria d’execució de penes privatives de llibertat, treballa la promoció de la mediació penal en l’àmbit de les persones que es troben, acusades de delictes o condemnades, ingressades als centres penitenciaris.
En primer lloc, en aplicació del Programa de Mediació i Reparació en la Jurisdicció Penal, es tracta de detectar els casos en els que és possible la mediació i reparació penal entre l’intern, preventiu o penat, i la víctima del delicte, de forma que un mediador de la Subdirecció General de Reparació i Execució Penal a la Comunitat endegui el procés de mediació.
D’altra banda cal tenir present que en tots els programes impartits als centres penitenciaris destinats a delinqüents violents, ja siguin de violència general, de gènere o sexual, hi ha una part de treball que pretén aconseguir l’empatia de l’infractor amb la víctima. No es consideren assolits els objectius d’aquests programes si a la seva finalització el victimari no és capaç d’entendre la postura de la víctima i de fer propis els seus sentiments.
En un altre ordre de coses, la legislació penal i penitenciària estableix que la satisfacció de la indemnització a la víctima és un requisit per gaudir el règim obert, de forma que si no hi ha un esforç en matèria de reparació, congruent amb les possibilitats del penat, no es pot concedir aquest règim de semillibertat.
Aquest mateix requisit es planteja per a la concessió de la llibertat condicional, així com la possibilitat que el jutge de vigilància penitenciària imposi al penat el pagament d’una quantitat determinada en concepte de responsabilitat civil com a regla de conducta mentre estigui en llibertat condicional.
També el Codi penal vincula la possibilitat d’avançar la llibertat condicional si el penat ha participat de forma efectiva i favorable en programes de reparació a les víctimes.
Pel que fa a la protecció a les víctimes, les autoritats penitenciàries tenen el deure de complimentar les ordres de protecció a les víctimes i procurar que els penats respectin les penes de prohibició d’aproximació i comunicació amb les víctimes que els han estat imposades, especialment quan poden sortir del centre penitenciari en el gaudi de permisos o en règim obert.
Finalment, quan es preveu l’excarceració d’un intern que compleix condemna o mesura de seguretat per delictes violents i es detecta un alt risc de reincidència, s’informa determinades autoritats per que es puguin establir mecanismes que millorin la gestió del risc de reincidència.
Josep Paül i Torrent és llicenciat en dret i diplomat en criminologia per la Universitat de Barcelona, també és màster en criminologia per la Universitat Santiago de Cali.
La seva trajectòria ha estat vinculada a l’exercici de l’advocacia, primer a Barcelona durant deu anys, fins el 1988 i posteriorment a Colòmbia fins el 1991.
Jurista criminòleg, ha estat subdirector de Tractament del Centre Penitenciari de Tarragona i del Centre Penitenciari d’Homes de Barcelona. També ha estat Inspector de Serveis de la Secretaria de Serveis Penitenciaris, Rehabilitació i Justícia Juvenil fins el 2010.
Actualment és el Cap del Servei de Classificació de la Direcció General de Serveis Penitenciaris.
Ha estat professor de criminologia i ha impartit classes durant 18 anys (1992 a 2010) a la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona, inicialment al seu Institut de Criminologia i posteriorment al Graduat en Investigació Privada). Vinculat al Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada, on desenvolupa activitat docent sobre qüestions penitenciàries, drets humans i presons, i cursos adreçats a la formació de funcionaris penitenciaris.
És autor del llibre La nueva legislación de menores. Introducción al Código del menor
